3/10/2009

Kayaking in Abel Tasman Parc i altres coses

Hola Familia, com va?
Per aquí tot molt bè, cada dia que passa millor. I’m sorry perquè tinc el blog molt abandonat, però es que no tinc gaire temps, i l’internet aquí es carísim quan no trobo una bliblioteca, òn acostuma a ser gratuït.
Ara mateix estic a Kaikorua, una petita població de la costa est de l’Illa Sud famosa perque a les seves costes hi abunden dolfins, balenes i foques a dojo. Que perquè? Doncs es veu que aquí es òn confluixen dues corrents opsades, una de calenta que ve del Pacífic Nord i una de freda de l’Antartic, i clar l’aigua està plena de nutrients que fa les delicies de la fauna aquatica. (Atlo en el camino: un paio frances que tinc al costat i que es un room mate del backpacker òn estic instal·lat diu que la previsiò de temps per demà es de neu, estic flipant,jrrrrrr) Pero bueno, hoy he venido a hablar de la travessa en kayak que vai fer el passat cap de setmana. Impresionant!!
A la costa nordoest de l’Illa sud hi ha un parc Natural molt guapo òn les platges sòn paradisiaques. (Ara bè, si em feu tria entre Menorca i Able Tasman em quedo amb Menorca, jiji). Es una costa amb moltes cales i caletes de sorra clara amb el Bush ( es el bosc endèmic per excelencia de NZ, es molt dens similar a una selva tropical, amb unes falgueres enormes de metres d’alçada) quasibè tocant l’aigua. Doncs en aquesta zona, en Nicolai ( el noi Alemany amb el que he estat viatjant durant 10 dies, ja us el presentarè en un altre moment) i jo vam fer una excursió uapissima de dos dies. Vam tindre sort que el temps ens va acompanya tot el cap de setmana. Dissabte, no desprès de 4 h de curs intenssiu obligat de Kayak òn no em vai enterar ni de la meitat, cap a la 1 ens van deixar en la zona mes allunyada del parc en una platja deserta. Rollo supervivientes i tal, sabeu? Jiji…quan vam començar a remar de seguida vai veure que en Nicolai i jo teniem dues concepcions molt diferents del kayak: Jo aprop de la costa i de les roques (quan mès aprop millor), i en Nicolai en al mig de tot i lluny de tot. Pero bueno com que el timò el portava jo, la’ssuntu es va acabar ràpid, donde hay patròn no manda marinero, sabeu?….jiji, el vaig fer patir bastant el pobre. Anyway, el dia va estar molt bè, vam veure moltes foques i vam xalar com uns nins. Vam fer nit en un càmping, òn vaig coneixer un grup d’spaniards, bè..us he de dir que primer els vaig sentir i al cap d’una estona els vaig coneixer. Joder com es nota que sòm llatins, com cridavent! Eren un grup de 8 estudiants de magisteri que estaven disfrutant de les ja famoses beques mec. Que cabrooons!! Bona gent, em quedat que a Cristchuch els farè un toque per fer una cerveseta. El segon dia va ser una mica pitjor, ja que el vent ens va venir de proa tota l’estona, i joer vam tenir que rema i rema i rema per arribar.
Desprès del Kayak, en Nico i jo, com ja l’hi havia dit 4 dies abans, ens vam separar. Ell estva fent el seu viatge ( normal) i jo tambè vull fer el meu. Per celebrar( metaforicament) que s’havien acabat els nuddels i les galetes com a menú diari , vai anar al super i em vai comprar un entrecot i una ampolla de vi. Sisi..vaig fer un extra, bon suparet i a dormir d’horeta.
El dilluns començava amb l’intenció d’arribar a Kaikirua, a uns 280 km de Motueka ( on vai fer nit) fent autoestop. L’objectiu es va cumplir no sense patir. Cinc cotxes em van agafar, i tal qual mès diferent. Primer un home de negocis que va fer mès volta per ensenyarme òn vivia i lo bè que es viu a NZ. Desprès una parella que anaven amb un bus destartalat, ple de roba, bicicletes velles, un sofà, i un cartell que deia “ Drive to survive”. Els següents eren uns xavals de 20 anys que anaven a tota hòstia i fumant psicotropics sense parar. El meu col·locont i jo ens vam esperar mès d’1 h per el següent cotxe, que ves per òn va ser una professora d’angles, jiji, m’anava corretgint tota l’estona. I finalment, i com no pòdia ser d’una altre manera, un camionero que encara no sè si parlava anglès o jo que sè que cullons parlava perque no em vai enterar de res. En fi, a les 6.30 de la tarda i desprès de 8 h vai arribar a destí. Entro al backpacker i veig que hi ha sauna, spa i pisina, uauuuuu, i tot per uns 8 euros, cullonut! Two nights please!

See ya,

P.D. Segurament hi ha 50 mil faltes d'ortogtrafia, no posarè l'excusa del teclat ni re per l'estil , La rapidesa sumada a una mica d'ignorancia ho han fet possible.SaluT!

2 comentaris:

  1. Hola Guillem! Seguiré molt atentament las teves cròniques neozelandeses. També afegiré un enllaç del teu bloc al meu.

    Quina enveja que em dones...

    Disfruta i cuida't!

    ResponElimina
  2. Ei Crack!!! Finalment com vas poder comprobar s'em va passar lo de la barbacoa...però penso en tu!!! i m'ha encantat el teu blog, ets un fiera tiu, disfruta molt de l'experiència i cuida't amik!

    ResponElimina