Glaciers Lanscapes I

Hola Familia,

Com va la vida? Que? la primavera la sang altera?O encara no ha arribat?
Jo per variar una mica,... be, la veritat es que no em puc queixar. Aquesta ultima setmana ha estat molt intensa en quant a excursions, retrobaments i alguna que altra birreta amb amiguets nous. Pero anem a pams.
No se si ho sabeu pero m'he llogat un cotxe per aquestes ultimes dues setmanes que hem queden de viatge, i des que m'he l'he llogat la veritat es que no paro. El vai llogar a Chrischurch, la ciutat mes importatnt del sud, uns 300.000 habitants. El primer dia ja vai fer unss 200 km per anar a la costa oest via Arthur Pas, que es un dels principals eixos de comunicacio de lilla sud entre els dos mars. Una carretera preciosa, i paga la pena parar-shi un parelll de dies i fer alguna de les caminates que hi ha. No obstant jo vaig passar de llarg, ja que el meu objectiu era un altre, els Glaciars de la costa oest dels Alps del Sud. Vaig arribar a la poblacio de Franz Joseph Glacier despres de fer nit al cotxe en un petit poble, que per sort meva estava de festa major,oooeeeee. Directament vai anar a veure el glaciar, i uuffff, mel imaginava mes petit, encara que es pot apreciar el km que ha retrocedit en els ultims 50 anys. Una gran llengua de gel que baixa directament dels cims de mes de 3500 m,el Mt.Cook (3700 i pico), i el Mt.Tasman 3500) i a menys de 30 km de la costa. Impresionant!!! dia seguent vaig fer una bonica excursio on vaig babejar amb els paissatges. I Per la tarda, cap a laltre glaciar, el Fox Glaciar, encara mes maco i molt mes llarg. Fa un recorregut duns 12 km i la seva base esta a a tant sols uns 300 m sobre el nivell del mar.....NOTA: Totes les dades que vai donant son aproximades, aixi que ningu, (si es que hi ha algu que ho llegeix,ji), sho agafi al peu de la lletra. Lendema mes excursions al voltant dels glaciars, a un llac situat sobre una morrena, a uns refujis, iii caap a la platja. La platja??? Si si la platja, ja que en 30 min pots passar de tasta el gel a plantarte a la sorra vora el mar ( be, en aquest cas pedres). Crec que en aquella estona vai gaudir de la vista mes maca que he vist mai, Veure uns glaciars des duna platja.
No se si la foto fa justicia, pero es una cosa espectacular. Llastima dels fucking mosquitos!!

Ahh, tic tant emocionat que m'olvidava de comentarvos que em vai trobar una parella d Italians que havia conegut a Rotorua i que per cert em van convidar a sopar, gracie mile! Tambe em vai trobar a en Nicooorr, (jiji el mundo es un panyuelo) el meu excompany de viatge...jij, encara que ell no va esta tant generos com els italians, be jo tampoc.


See ya,


P.D. aquest si que es un teclat angles, sense accents ni res de res.

Fotos

Kayaking in Abel Tasman Parc i altres coses

Hola Familia, com va?
Per aquí tot molt bè, cada dia que passa millor. I’m sorry perquè tinc el blog molt abandonat, però es que no tinc gaire temps, i l’internet aquí es carísim quan no trobo una bliblioteca, òn acostuma a ser gratuït.
Ara mateix estic a Kaikorua, una petita població de la costa est de l’Illa Sud famosa perque a les seves costes hi abunden dolfins, balenes i foques a dojo. Que perquè? Doncs es veu que aquí es òn confluixen dues corrents opsades, una de calenta que ve del Pacífic Nord i una de freda de l’Antartic, i clar l’aigua està plena de nutrients que fa les delicies de la fauna aquatica. (Atlo en el camino: un paio frances que tinc al costat i que es un room mate del backpacker òn estic instal·lat diu que la previsiò de temps per demà es de neu, estic flipant,jrrrrrr) Pero bueno, hoy he venido a hablar de la travessa en kayak que vai fer el passat cap de setmana. Impresionant!!
A la costa nordoest de l’Illa sud hi ha un parc Natural molt guapo òn les platges sòn paradisiaques. (Ara bè, si em feu tria entre Menorca i Able Tasman em quedo amb Menorca, jiji). Es una costa amb moltes cales i caletes de sorra clara amb el Bush ( es el bosc endèmic per excelencia de NZ, es molt dens similar a una selva tropical, amb unes falgueres enormes de metres d’alçada) quasibè tocant l’aigua. Doncs en aquesta zona, en Nicolai ( el noi Alemany amb el que he estat viatjant durant 10 dies, ja us el presentarè en un altre moment) i jo vam fer una excursió uapissima de dos dies. Vam tindre sort que el temps ens va acompanya tot el cap de setmana. Dissabte, no desprès de 4 h de curs intenssiu obligat de Kayak òn no em vai enterar ni de la meitat, cap a la 1 ens van deixar en la zona mes allunyada del parc en una platja deserta. Rollo supervivientes i tal, sabeu? Jiji…quan vam començar a remar de seguida vai veure que en Nicolai i jo teniem dues concepcions molt diferents del kayak: Jo aprop de la costa i de les roques (quan mès aprop millor), i en Nicolai en al mig de tot i lluny de tot. Pero bueno com que el timò el portava jo, la’ssuntu es va acabar ràpid, donde hay patròn no manda marinero, sabeu?….jiji, el vaig fer patir bastant el pobre. Anyway, el dia va estar molt bè, vam veure moltes foques i vam xalar com uns nins. Vam fer nit en un càmping, òn vaig coneixer un grup d’spaniards, bè..us he de dir que primer els vaig sentir i al cap d’una estona els vaig coneixer. Joder com es nota que sòm llatins, com cridavent! Eren un grup de 8 estudiants de magisteri que estaven disfrutant de les ja famoses beques mec. Que cabrooons!! Bona gent, em quedat que a Cristchuch els farè un toque per fer una cerveseta. El segon dia va ser una mica pitjor, ja que el vent ens va venir de proa tota l’estona, i joer vam tenir que rema i rema i rema per arribar.
Desprès del Kayak, en Nico i jo, com ja l’hi havia dit 4 dies abans, ens vam separar. Ell estva fent el seu viatge ( normal) i jo tambè vull fer el meu. Per celebrar( metaforicament) que s’havien acabat els nuddels i les galetes com a menú diari , vai anar al super i em vai comprar un entrecot i una ampolla de vi. Sisi..vaig fer un extra, bon suparet i a dormir d’horeta.
El dilluns començava amb l’intenció d’arribar a Kaikirua, a uns 280 km de Motueka ( on vai fer nit) fent autoestop. L’objectiu es va cumplir no sense patir. Cinc cotxes em van agafar, i tal qual mès diferent. Primer un home de negocis que va fer mès volta per ensenyarme òn vivia i lo bè que es viu a NZ. Desprès una parella que anaven amb un bus destartalat, ple de roba, bicicletes velles, un sofà, i un cartell que deia “ Drive to survive”. Els següents eren uns xavals de 20 anys que anaven a tota hòstia i fumant psicotropics sense parar. El meu col·locont i jo ens vam esperar mès d’1 h per el següent cotxe, que ves per òn va ser una professora d’angles, jiji, m’anava corretgint tota l’estona. I finalment, i com no pòdia ser d’una altre manera, un camionero que encara no sè si parlava anglès o jo que sè que cullons parlava perque no em vai enterar de res. En fi, a les 6.30 de la tarda i desprès de 8 h vai arribar a destí. Entro al backpacker i veig que hi ha sauna, spa i pisina, uauuuuu, i tot per uns 8 euros, cullonut! Two nights please!

See ya,

P.D. Segurament hi ha 50 mil faltes d'ortogtrafia, no posarè l'excusa del teclat ni re per l'estil , La rapidesa sumada a una mica d'ignorancia ho han fet possible.SaluT!

Auckland II

La veritat es que els primers dies a Auckland no van tindre massa història, ja que 

vai estar  quasibè els 6 dies tancat en una biblioteca acabant uns treballs que tenia pendent,....sisi ja ho podeu dir, que pringat! A NZ i tancat a una biblioteca,....m'ho monto fatal.

Bè, tampoc va estar tant  malament si tenim en compte que durant els tres primers vaig estar sota els efectes del JetLag. Si si, jo que em dormo de peu, jo que puc dormir 12 h seguides i aixecar-me nomès per que ja em fa mal l'esquena de tant dormir,  jo que em pensava que a mí mai em passaria, doncs vai estar tres nits despertant-me 2 o 3 cops sense saber que collons fer ja que estava en una habitació amb 7 personse mès.  Com algú em va dir, s'ha de fer un grup al facebook que es digui " Odio el Jetlag", potser quedaria massa yuppi,.. no sè.

 Anyway, vai  aprofitar el temps per conèixer la escola i l'allotjament on m'hi estarè 3 mesos a partir d'abril, una mica la ciutat ( es molt gran),  i tambè vai coneixer a la Carla. 

La Carla és una arenyenca afincada a NZ desde fa ja uns 4 mesos. Fa molta gràcia  perquè parla un català amb accent anglès, ja que abans de NZ va estar visquent durant mès de 10 anys a Londres. Vaig anar a visitar-la a Orewa, un agradable poble de costa a uns 40 km al N d'Auckland. Per mì aquelles 3 horetes de català em van anar de conya, va ser com un oasi en mig del desert, jiji...Vam parlar molt de NZ però tambè vam parlar molt sobre Arenys

A auckland tambè dirversos room mates que ja marxaven cap a Europa em van donar menjar i diversos utensilis de ciuna. No sè si es que feia cara de gana, si es que em van veure molt perdut o què, però entre tres persones vai acumular 2 tapers wares, oli ( de canola ueeg), arròs, tè, 2 ganivets, 2 forquilles, chile, sal iii alguna cosa mès que no recordo , ji. I re...., sense mès vaig preparar-me una mica la sortida d'Auckland. Aixì que el dia que feia 7 que havia arribat a NZ vai agafar un bus i cap a Rotorua, ciutat famosa per aigues termals i geisers. 

In Auckland

Nota: Aquest es el post que vai escriure al blog de la meva familia nomès arribar a Auckland. Per no explicar el mateix altre vegada aquí us el penjo

Kia ora familia,

Como ya os debe haber informado mi madre, ya llegué sano y salvo a Auckland ! No sin tener que superar primero un periplo infernal de mas de 30 h desde barcelona. El viaje, todo lo bien que se puede passar un viaje así. Hice caso a algún miembro de la familia que me recomendó enborracharme un poquito ( solo un poquito namas), y en el vuelo de london a singapure  me ahorró unas 4 horitas ( de sueño) de las 13 que duró el vuelo, fue cenar y jrrrrrj....jrrrrj....

En el segundo la cosa fue distinta ya que  no me dió tiempo entre vuelo y vuelo a ponerme un poquito, pero no sé si fué que la confianza en mi inglés  aumentó o mi estado sobrio hizo que me percara que podia pedir bedibas con droga legal insertada ( nada de petaquitas). Así que en la primera ronda de  bebidas, y cuando la azafata ya tenia un vasito de zumito pra mi, le dije con mi inglés macarronico pero lo suficientemente claro para que me entendiera ella y las tres filas a mi alrededor, "Just a Red label in the rock, please!" En ese momento el Lord inglés que tenia como compañero de viaje, me miro con una sonrisa entrecortada que le delató su pensamiento interior; " Que cabrooon!!",  supongo que la primera dama que tenia como mujer no lo hubiera visto con buenos ojos.  Las dos copitas de vino tinto que siguieron, hicieron que las turbulencias de casi todo el  viaje para mi no fueran mas que un simple tio vivo de niños.

A la llegada al aeropuerto de Auckland, sorpresaaa, control biologico. La broma costo mas de una hora de cola y un b formulario  bastante  exaustivo. El truco está en llevar la maleta forrada de plásticos de aeropuerto y contestar a todo que noooo. Al passar el control me fuí a ver al Mr. Roca,  en ese momento pense que si el escaner me lo hubieran hecho a mí en lugar de a la      maleta seguro que no entro al país por poner en peligro su estabilidad ambiental. 

Una vez ya en Auckland, y después de dejar la maleta en el bagpacker, me obligué a andar  todo el dia para minimizar los efectos del jetlag , aún así esta noche me he despertado a no se que hora sin poder dormir. He aprovechado para afeitarme y  todo, aunque al final he vuelto a la cama  y he podido dormir hasta las 9h.

La primera impresión de la ciudad, sinceramente, no me a entusiamado. Pero bueno,  ayer estava muy cansado y estuve vagabundeando por la ciudad  sin ningunas ganas. Hoy lo voy a intentar de nuevo y seguro que todo mejora. Ahhh, estuve en el puerto,  y habia regata, la Luois Putton  con el Oracle, el Alhingui, el Fly Emirates team NZ, etc... vi un trozo de una regata desde una pantalla gigante en el puerto. Poco ambiente.

Ahora iré a hacer gestiones, ya sabeis buscar  el super más barato, internet gratis, y conocer la ciudad.

Bueno familia, aquí os dejo, os  mantendré informados. 

salut y kiwis!

Guilem