Ufff, a aquest blog li estan sortint teranyines de tan sol que esta,aiaiaiii, pobret pobret….
Avui 27 de Juny, per ceeeert, avui es Sant Pere? O es demà? Aquesta la meva avia segur que la sabria.ups, jo mai n’he sapigut de sants. Anyway, avui 27 de Juny, mentres la majoria de vosaltres deveu estar a la platjeta, disfrutant del solet i de les canyetes de xiringuitu, aquí, a les antípodes, fa un fred que deu n’hi do (10 graus amb una humitat que cala els ossos), no para de ploure, i a sobre ens ha visitat lo puto rei, no lo puto gussilu,no! lo puto rei d’espanya, pero bueno que hi farem, ya vedran tiempos mejores, no?
També avui aquí a NZ, han jugat els All Blacs contra Italia. Crec que han quedat 23 a 6 a favor dels kiwies, crec. Quan juguen els All Blacs es para tot, i tothom va al pub o queda amb amics per veure’l. La veritat que es la hostia la devoció que tenen per el seu equip. Per a mi , l’ùnia cosa que m’agrada es el ball de la Hakka, quines cares, quins crits, joder es un moment solemne, no em digueu que no!! Ahh per cert, l'he après a ballar,sip!I aquí us adjunto en primícia un vídeo on surto jo ballant la Hakka,
Que, us ha agradat? Jiji
Doncs aquest es només un de gran la canti tat de balls de guerra d’origen Maori. Les Maoris, que segurament tots vosaltres ja sabeu que són els primers pobladors de NZ i que eren d’origen Polinesi, eren unes societats molt bèl·liques que fins al tractat de Waitangi estaven en constant guerra entre elles. Lo del tractat de Waitangi tambè tè gràcia. Es va firmar el 1840 i se’l considera com l’origen de l’inici de de l'estat de Nova Zeleanda ( que no Independènca), la cabronada està en que se’n van firmar dos, un en Maori i un altre en Anglès, però que no posava exactament el mateix als dos. Ja Us podeu imaginar a qui beneficiava l'eixemplar en Anglès.....
Parlant de Maoris, no sè si es per l'ascesdència dels Maoris o que, pero aquí hi ha molta gent que va descalsa per el carrer, si si, al super, al bar, o fins i tot als sanitaris públics, que quan els veus penses, uueeecccs. Ah, també flipo amb lo poc abrigats que van, fins i tot ara a l'hivern. Es super normal veure algú que va amb pantalons curts xancles i samarreta mentres tu t'estàs morint de fred. No sè suposo que els Kiwies estan fets d'una altra pasta,jiji... Per cert, no confondre Kiwis amb Kiwi fruit, ells sòn Kiwies i Kiwi fruit es Kiwi fruit no Kiwis. You know what I mean?
Petons
6/27/2009
4/14/2009
Tot te un final!
Hola Familia,
Com va tot per terres catalanes?
El Barça ja veig que arrassa dissabte si, i dimecres encara mes. De politica, d'economia i de coses banals millor no em parlem, no? Si no, ja m'explicareu per que carai es va inventar el futbol? By the way, d'aqui unes horetes hi ha partit, i si, jo sere el frikkie que m'aixequi 2 horetes abans ( 2 quarts de set del mati) del que es habitual en mi per veure'l.
Suposo que molts dels que gasteu una estoneta del vostre temps llegint que cullons vai fent ( gracias mama i pare), ja sabeu que fa dies que estic de volta per Auckland. Als que no, sento no escriure mes, I'm sorry! L' anterior article, i·lús de mi es titulava "Glaciers Landscapes I" jeje, doncs existia la voluntat real ( so juro) d'escriure'n una segona i potser una tercera part, ja que l'Illa Sud esta rabiosament plena de glaciars, fiords, valls en U i aquestes coses. Encara que tampoc anava fer una descripcio acurada de tots els paissatges glaciars ( per mi, es impossible fer-ho nomes amb paraules), simplement volia per ficar al lector en ambient amb un titular interesant, juas...
El que us deia, el viatge ja fa mes de 15 dies que es va acabar, i tinc l'extranya sensacio com si hagues passat una eternitat des que vai tornar cap a Auckland i i vai començar les classes d'angles en aquesta escola internacionalment assiatica. ...Crec que no es molt bona senyal! Aixi que he decidit començar a pensar on continuar viatjant quan acabi el curs d'angles. Mes NZ? Australia? Sud est asiatic? Does anybody wants to reccomend me any place? jiji.....M'estant xiulant les orelles amb alguuun que cabroooon!!
En fi familia que m'estic liant, el que realment us volia dir avui es......
Salut i Visca la Republica!!
http://www.eroj.org/fonoteca/HimnodeRiego_cantado.mp3
Com va tot per terres catalanes?
El Barça ja veig que arrassa dissabte si, i dimecres encara mes. De politica, d'economia i de coses banals millor no em parlem, no? Si no, ja m'explicareu per que carai es va inventar el futbol? By the way, d'aqui unes horetes hi ha partit, i si, jo sere el frikkie que m'aixequi 2 horetes abans ( 2 quarts de set del mati) del que es habitual en mi per veure'l.
Suposo que molts dels que gasteu una estoneta del vostre temps llegint que cullons vai fent ( gracias mama i pare), ja sabeu que fa dies que estic de volta per Auckland. Als que no, sento no escriure mes, I'm sorry! L' anterior article, i·lús de mi es titulava "Glaciers Landscapes I" jeje, doncs existia la voluntat real ( so juro) d'escriure'n una segona i potser una tercera part, ja que l'Illa Sud esta rabiosament plena de glaciars, fiords, valls en U i aquestes coses. Encara que tampoc anava fer una descripcio acurada de tots els paissatges glaciars ( per mi, es impossible fer-ho nomes amb paraules), simplement volia per ficar al lector en ambient amb un titular interesant, juas...
El que us deia, el viatge ja fa mes de 15 dies que es va acabar, i tinc l'extranya sensacio com si hagues passat una eternitat des que vai tornar cap a Auckland i i vai començar les classes d'angles en aquesta escola internacionalment assiatica. ...Crec que no es molt bona senyal! Aixi que he decidit començar a pensar on continuar viatjant quan acabi el curs d'angles. Mes NZ? Australia? Sud est asiatic? Does anybody wants to reccomend me any place? jiji.....M'estant xiulant les orelles amb alguuun que cabroooon!!
En fi familia que m'estic liant, el que realment us volia dir avui es......
Salut i Visca la Republica!!
http://www.eroj.org/fonoteca/HimnodeRiego_cantado.mp3
3/17/2009
Glaciers Lanscapes I
Hola Familia,
Com va la vida? Que? la primavera la sang altera?O encara no ha arribat?
Jo per variar una mica,... be, la veritat es que no em puc queixar. Aquesta ultima setmana ha estat molt intensa en quant a excursions, retrobaments i alguna que altra birreta amb amiguets nous. Pero anem a pams.
No se si ho sabeu pero m'he llogat un cotxe per aquestes ultimes dues setmanes que hem queden de viatge, i des que m'he l'he llogat la veritat es que no paro. El vai llogar a Chrischurch, la ciutat mes importatnt del sud, uns 300.000 habitants. El primer dia ja vai fer unss 200 km per anar a la costa oest via Arthur Pas, que es un dels principals eixos de comunicacio de lilla sud entre els dos mars. Una carretera preciosa, i paga la pena parar-shi un parelll de dies i fer alguna de les caminates que hi ha. No obstant jo vaig passar de llarg, ja que el meu objectiu era un altre, els Glaciars de la costa oest dels Alps del Sud. Vaig arribar a la poblacio de Franz Joseph Glacier despres de fer nit al cotxe en un petit poble, que per sort meva estava de festa major,oooeeeee. Directament vai anar a veure el glaciar, i uuffff, mel imaginava mes petit, encara que es pot apreciar el km que ha retrocedit en els ultims 50 anys. Una gran llengua de gel que baixa directament dels cims de mes de 3500 m,el Mt.Cook (3700 i pico), i el Mt.Tasman 3500) i a menys de 30 km de la costa. Impresionant!!! dia seguent vaig fer una bonica excursio on vaig babejar amb els paissatges. I Per la tarda, cap a laltre glaciar, el Fox Glaciar, encara mes maco i molt mes llarg. Fa un recorregut duns 12 km i la seva base esta a a tant sols uns 300 m sobre el nivell del mar.....NOTA: Totes les dades que vai donant son aproximades, aixi que ningu, (si es que hi ha algu que ho llegeix,ji), sho agafi al peu de la lletra. Lendema mes excursions al voltant dels glaciars, a un llac situat sobre una morrena, a uns refujis, iii caap a la platja. La platja??? Si si la platja, ja que en 30 min pots passar de tasta el gel a plantarte a la sorra vora el mar ( be, en aquest cas pedres). Crec que en aquella estona vai gaudir de la vista mes maca que he vist mai, Veure uns glaciars des duna platja.
No se si la foto fa justicia, pero es una cosa espectacular. Llastima dels fucking mosquitos!!
Ahh, tic tant emocionat que m'olvidava de comentarvos que em vai trobar una parella d Italians que havia conegut a Rotorua i que per cert em van convidar a sopar, gracie mile! Tambe em vai trobar a en Nicooorr, (jiji el mundo es un panyuelo) el meu excompany de viatge...jij, encara que ell no va esta tant generos com els italians, be jo tampoc.
See ya,
P.D. aquest si que es un teclat angles, sense accents ni res de res.
3/10/2009
Kayaking in Abel Tasman Parc i altres coses
Hola Familia, com va?
Per aquí tot molt bè, cada dia que passa millor. I’m sorry perquè tinc el blog molt abandonat, però es que no tinc gaire temps, i l’internet aquí es carísim quan no trobo una bliblioteca, òn acostuma a ser gratuït.
Ara mateix estic a Kaikorua, una petita població de la costa est de l’Illa Sud famosa perque a les seves costes hi abunden dolfins, balenes i foques a dojo. Que perquè? Doncs es veu que aquí es òn confluixen dues corrents opsades, una de calenta que ve del Pacífic Nord i una de freda de l’Antartic, i clar l’aigua està plena de nutrients que fa les delicies de la fauna aquatica. (Atlo en el camino: un paio frances que tinc al costat i que es un room mate del backpacker òn estic instal·lat diu que la previsiò de temps per demà es de neu, estic flipant,jrrrrrr) Pero bueno, hoy he venido a hablar de la travessa en kayak que vai fer el passat cap de setmana. Impresionant!!
A la costa nordoest de l’Illa sud hi ha un parc Natural molt guapo òn les platges sòn paradisiaques. (Ara bè, si em feu tria entre Menorca i Able Tasman em quedo amb Menorca, jiji). Es una costa amb moltes cales i caletes de sorra clara amb el Bush ( es el bosc endèmic per excelencia de NZ, es molt dens similar a una selva tropical, amb unes falgueres enormes de metres d’alçada) quasibè tocant l’aigua. Doncs en aquesta zona, en Nicolai ( el noi Alemany amb el que he estat viatjant durant 10 dies, ja us el presentarè en un altre moment) i jo vam fer una excursió uapissima de dos dies. Vam tindre sort que el temps ens va acompanya tot el cap de setmana. Dissabte, no desprès de 4 h de curs intenssiu obligat de Kayak òn no em vai enterar ni de la meitat, cap a la 1 ens van deixar en la zona mes allunyada del parc en una platja deserta. Rollo supervivientes i tal, sabeu? Jiji…quan vam començar a remar de seguida vai veure que en Nicolai i jo teniem dues concepcions molt diferents del kayak: Jo aprop de la costa i de les roques (quan mès aprop millor), i en Nicolai en al mig de tot i lluny de tot. Pero bueno com que el timò el portava jo, la’ssuntu es va acabar ràpid, donde hay patròn no manda marinero, sabeu?….jiji, el vaig fer patir bastant el pobre. Anyway, el dia va estar molt bè, vam veure moltes foques i vam xalar com uns nins. Vam fer nit en un càmping, òn vaig coneixer un grup d’spaniards, bè..us he de dir que primer els vaig sentir i al cap d’una estona els vaig coneixer. Joder com es nota que sòm llatins, com cridavent! Eren un grup de 8 estudiants de magisteri que estaven disfrutant de les ja famoses beques mec. Que cabrooons!! Bona gent, em quedat que a Cristchuch els farè un toque per fer una cerveseta. El segon dia va ser una mica pitjor, ja que el vent ens va venir de proa tota l’estona, i joer vam tenir que rema i rema i rema per arribar.
Desprès del Kayak, en Nico i jo, com ja l’hi havia dit 4 dies abans, ens vam separar. Ell estva fent el seu viatge ( normal) i jo tambè vull fer el meu. Per celebrar( metaforicament) que s’havien acabat els nuddels i les galetes com a menú diari , vai anar al super i em vai comprar un entrecot i una ampolla de vi. Sisi..vaig fer un extra, bon suparet i a dormir d’horeta.
El dilluns començava amb l’intenció d’arribar a Kaikirua, a uns 280 km de Motueka ( on vai fer nit) fent autoestop. L’objectiu es va cumplir no sense patir. Cinc cotxes em van agafar, i tal qual mès diferent. Primer un home de negocis que va fer mès volta per ensenyarme òn vivia i lo bè que es viu a NZ. Desprès una parella que anaven amb un bus destartalat, ple de roba, bicicletes velles, un sofà, i un cartell que deia “ Drive to survive”. Els següents eren uns xavals de 20 anys que anaven a tota hòstia i fumant psicotropics sense parar. El meu col·locont i jo ens vam esperar mès d’1 h per el següent cotxe, que ves per òn va ser una professora d’angles, jiji, m’anava corretgint tota l’estona. I finalment, i com no pòdia ser d’una altre manera, un camionero que encara no sè si parlava anglès o jo que sè que cullons parlava perque no em vai enterar de res. En fi, a les 6.30 de la tarda i desprès de 8 h vai arribar a destí. Entro al backpacker i veig que hi ha sauna, spa i pisina, uauuuuu, i tot per uns 8 euros, cullonut! Two nights please!
See ya,
P.D. Segurament hi ha 50 mil faltes d'ortogtrafia, no posarè l'excusa del teclat ni re per l'estil , La rapidesa sumada a una mica d'ignorancia ho han fet possible.SaluT!
Per aquí tot molt bè, cada dia que passa millor. I’m sorry perquè tinc el blog molt abandonat, però es que no tinc gaire temps, i l’internet aquí es carísim quan no trobo una bliblioteca, òn acostuma a ser gratuït.
Ara mateix estic a Kaikorua, una petita població de la costa est de l’Illa Sud famosa perque a les seves costes hi abunden dolfins, balenes i foques a dojo. Que perquè? Doncs es veu que aquí es òn confluixen dues corrents opsades, una de calenta que ve del Pacífic Nord i una de freda de l’Antartic, i clar l’aigua està plena de nutrients que fa les delicies de la fauna aquatica. (Atlo en el camino: un paio frances que tinc al costat i que es un room mate del backpacker òn estic instal·lat diu que la previsiò de temps per demà es de neu, estic flipant,jrrrrrr) Pero bueno, hoy he venido a hablar de la travessa en kayak que vai fer el passat cap de setmana. Impresionant!!
A la costa nordoest de l’Illa sud hi ha un parc Natural molt guapo òn les platges sòn paradisiaques. (Ara bè, si em feu tria entre Menorca i Able Tasman em quedo amb Menorca, jiji). Es una costa amb moltes cales i caletes de sorra clara amb el Bush ( es el bosc endèmic per excelencia de NZ, es molt dens similar a una selva tropical, amb unes falgueres enormes de metres d’alçada) quasibè tocant l’aigua. Doncs en aquesta zona, en Nicolai ( el noi Alemany amb el que he estat viatjant durant 10 dies, ja us el presentarè en un altre moment) i jo vam fer una excursió uapissima de dos dies. Vam tindre sort que el temps ens va acompanya tot el cap de setmana. Dissabte, no desprès de 4 h de curs intenssiu obligat de Kayak òn no em vai enterar ni de la meitat, cap a la 1 ens van deixar en la zona mes allunyada del parc en una platja deserta. Rollo supervivientes i tal, sabeu? Jiji…quan vam començar a remar de seguida vai veure que en Nicolai i jo teniem dues concepcions molt diferents del kayak: Jo aprop de la costa i de les roques (quan mès aprop millor), i en Nicolai en al mig de tot i lluny de tot. Pero bueno com que el timò el portava jo, la’ssuntu es va acabar ràpid, donde hay patròn no manda marinero, sabeu?….jiji, el vaig fer patir bastant el pobre. Anyway, el dia va estar molt bè, vam veure moltes foques i vam xalar com uns nins. Vam fer nit en un càmping, òn vaig coneixer un grup d’spaniards, bè..us he de dir que primer els vaig sentir i al cap d’una estona els vaig coneixer. Joder com es nota que sòm llatins, com cridavent! Eren un grup de 8 estudiants de magisteri que estaven disfrutant de les ja famoses beques mec. Que cabrooons!! Bona gent, em quedat que a Cristchuch els farè un toque per fer una cerveseta. El segon dia va ser una mica pitjor, ja que el vent ens va venir de proa tota l’estona, i joer vam tenir que rema i rema i rema per arribar.
Desprès del Kayak, en Nico i jo, com ja l’hi havia dit 4 dies abans, ens vam separar. Ell estva fent el seu viatge ( normal) i jo tambè vull fer el meu. Per celebrar( metaforicament) que s’havien acabat els nuddels i les galetes com a menú diari , vai anar al super i em vai comprar un entrecot i una ampolla de vi. Sisi..vaig fer un extra, bon suparet i a dormir d’horeta.
El dilluns començava amb l’intenció d’arribar a Kaikirua, a uns 280 km de Motueka ( on vai fer nit) fent autoestop. L’objectiu es va cumplir no sense patir. Cinc cotxes em van agafar, i tal qual mès diferent. Primer un home de negocis que va fer mès volta per ensenyarme òn vivia i lo bè que es viu a NZ. Desprès una parella que anaven amb un bus destartalat, ple de roba, bicicletes velles, un sofà, i un cartell que deia “ Drive to survive”. Els següents eren uns xavals de 20 anys que anaven a tota hòstia i fumant psicotropics sense parar. El meu col·locont i jo ens vam esperar mès d’1 h per el següent cotxe, que ves per òn va ser una professora d’angles, jiji, m’anava corretgint tota l’estona. I finalment, i com no pòdia ser d’una altre manera, un camionero que encara no sè si parlava anglès o jo que sè que cullons parlava perque no em vai enterar de res. En fi, a les 6.30 de la tarda i desprès de 8 h vai arribar a destí. Entro al backpacker i veig que hi ha sauna, spa i pisina, uauuuuu, i tot per uns 8 euros, cullonut! Two nights please!
See ya,
P.D. Segurament hi ha 50 mil faltes d'ortogtrafia, no posarè l'excusa del teclat ni re per l'estil , La rapidesa sumada a una mica d'ignorancia ho han fet possible.SaluT!
3/05/2009
Auckland II
vai estar quasibè els 6 dies tancat en una biblioteca acabant uns treballs que tenia pendent,....sisi ja ho podeu dir, que pringat! A NZ i tancat a una biblioteca,....m'ho monto fatal.
Bè, tampoc va estar tant malament si tenim en compte que durant els tres primers vaig estar sota els efectes del JetLag. Si si, jo que em dormo de peu, jo que puc dormir 12 h seguides i aixecar-me nomès per que ja em fa mal l'esquena de tant dormir, jo que em pensava que a mí mai em passaria, doncs vai estar tres nits despertant-me 2 o 3 cops sense saber que collons fer ja que estava en una habitació amb 7 personse mès. Com algú em va dir, s'ha de fer un grup al facebook que es digui " Odio el Jetlag", potser quedaria massa yuppi,.. no sè.
Anyway, vai aprofitar el temps per conèixer la escola i l'allotjament on m'hi estarè 3 mesos a partir d'abril, una mica la ciutat ( es molt gran), i tambè vai coneixer a la Carla.
La Carla és una arenyenca afincada a NZ desde fa ja uns 4 mesos. Fa molta gràcia perquè parla un català amb accent anglès, ja que abans de NZ va estar visquent durant mès de 10 anys a Londres. Vaig anar a visitar-la a Orewa, un agradable poble de costa a uns 40 km al N d'Auckland. Per mì aquelles 3 horetes de català em van anar de conya, va ser com un oasi en mig del desert, jiji...Vam parlar molt de NZ però tambè vam parlar molt sobre Arenys
A auckland tambè dirversos room mates que ja marxaven cap a Europa em van donar menjar i diversos utensilis de ciuna. No sè si es que feia cara de gana, si es que em van veure molt perdut o què, però entre tres persones vai acumular 2 tapers wares, oli ( de canola ueeg), arròs, tè, 2 ganivets, 2 forquilles, chile, sal iii alguna cosa mès que no recordo , ji. I re...., sense mès vaig preparar-me una mica la sortida d'Auckland. Aixì que el dia que feia 7 que havia arribat a NZ vai agafar un bus i cap a Rotorua, ciutat famosa per aigues termals i geisers.
3/03/2009
In Auckland
Nota: Aquest es el post que vai escriure al blog de la meva familia nomès arribar a Auckland. Per no explicar el mateix altre vegada aquí us el penjo
Kia ora familia,
Como ya os debe haber informado mi madre, ya llegué sano y salvo a Auckland ! No sin tener que superar primero un periplo infernal de mas de 30 h desde barcelona. El viaje, todo lo bien que se puede passar un viaje así. Hice caso a algún miembro de la familia que me recomendó enborracharme un poquito ( solo un poquito namas), y en el vuelo de london a singapure me ahorró unas 4 horitas ( de sueño) de las 13 que duró el vuelo, fue cenar y jrrrrrj....jrrrrj....
En el segundo la cosa fue distinta ya que no me dió tiempo entre vuelo y vuelo a ponerme un poquito, pero no sé si fué que la confianza en mi inglés aumentó o mi estado sobrio hizo que me percara que podia pedir bedibas con droga legal insertada ( nada de petaquitas). Así que en la primera ronda de bebidas, y cuando la azafata ya tenia un vasito de zumito pra mi, le dije con mi inglés macarronico pero lo suficientemente claro para que me entendiera ella y las tres filas a mi alrededor, "Just a Red label in the rock, please!" En ese momento el Lord inglés que tenia como compañero de viaje, me miro con una sonrisa entrecortada que le delató su pensamiento interior; " Que cabrooon!!", supongo que la primera dama que tenia como mujer no lo hubiera visto con buenos ojos. Las dos copitas de vino tinto que siguieron, hicieron que las turbulencias de casi todo el viaje para mi no fueran mas que un simple tio vivo de niños.
A la llegada al aeropuerto de Auckland, sorpresaaa, control biologico. La broma costo mas de una hora de cola y un b formulario bastante exaustivo. El truco está en llevar la maleta forrada de plásticos de aeropuerto y contestar a todo que noooo. Al passar el control me fuí a ver al Mr. Roca, en ese momento pense que si el escaner me lo hubieran hecho a mí en lugar de a la maleta seguro que no entro al país por poner en peligro su estabilidad ambiental.
Una vez ya en Auckland, y después de dejar la maleta en el bagpacker, me obligué a andar todo el dia para minimizar los efectos del jetlag , aún así esta noche me he despertado a no se que hora sin poder dormir. He aprovechado para afeitarme y todo, aunque al final he vuelto a la cama y he podido dormir hasta las 9h.
La primera impresión de la ciudad, sinceramente, no me a entusiamado. Pero bueno, ayer estava muy cansado y estuve vagabundeando por la ciudad sin ningunas ganas. Hoy lo voy a intentar de nuevo y seguro que todo mejora. Ahhh, estuve en el puerto, y habia regata, la Luois Putton con el Oracle, el Alhingui, el Fly Emirates team NZ, etc... vi un trozo de una regata desde una pantalla gigante en el puerto. Poco ambiente.
Ahora iré a hacer gestiones, ya sabeis buscar el super más barato, internet gratis, y conocer la ciudad.
Bueno familia, aquí os dejo, os mantendré informados.
salut y kiwis!
Guilem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
